Les coses s’han de fer bé per la raó correcta

Les coses s’han de fer bé per la raó correcta, si no, les conseqüències poden no tenir res a veure amb el que es pretenia. Amb aquesta frase podria començar mil escrits de temes totalment diferents. Aquí m’agafo a dos temes recents relacionats amb els drets del col·lectiu LGBT com a exemple per fer la meva argumentació, que es pot generalitzar fàcilment. El primer és la justificació de la condemna a les agressions al col·lectiu argumentant que són “normals”, i el segon és un tastet sobre els límits de la llibertat d’expressió basant-me en una anècdota relacionada amb el bus de les tites i les vagines (com que no els hi vull fer propaganda, no els esmentaré directament).

Començaré de manera políticament incorrecta: ser gai, lesbiana, bisexual, transsexual, etc. no és ser normal en la nostra societat. No ho és. Normal és sinònim d’usual, i la majoria de la gent no són així; per tant no és normal. El normal és que si ets home tinguis penis i et sentis atret per les dones, i si ets dona tinguis vagina i et sentis atreta pels homes. Sí que és natural (a la natura s’han descrit abastament comportaments d’aquests tipus), però no és normal… I què?? Que no sigui normal no vol dir que no haguem d’acceptar-ho ni parlar del fet que hi ha gent així. Molt menys ens dóna cap legitimitat per mofar-nos-en o discriminar-los. És més, la normalitat depèn absolutament del context: en un bar d’homosexuals el normal és ser homosexual; quan un heterosexual hi entra, tenen dret a discriminar-lo?

Aquesta tendència de condemnar els que s’enriuen o agredeixen a membres del col·lectiu LGBT argumentant que aquestes inclinacions són “normals”, l’únic que fa és desplaçar el problema. Si l’argument pel qual hem d’acceptar el col·lectiu LGBT és “perquè són normals”, no trigarem gaire a trobar un altre col·lectiu “anormal” a qui intimidar, de qui riure’ns o a qui agredir. Aquest argument legitima la denigració al que no és normal intentant incloure els subjectes que en un determinat context són perseguits dins de la normalitat. Però hi ha moltes altres característiques que ens poden fer no normals. Què els hi passa a la gent amb aquestes característiques? Què passarà quan apareguin noves característiques anormals? Amb aquest argument, en realitat, en comptes de “lluitar contra l’opressió” el que s’està fent és legitimar-la! I deixa a qui estigui fora de la “normalitat” encara més desemparat del que ho estava. La defensa al col·lectiu LGBT és i ha de ser la defensa de qualsevol col·lectiu, de qualsevol persona -i ho hauria de ser de qualsevol ésser viu-. Els hem de respectar pel mateix motiu que hem de respectar als heterosexuals o a qualsevol grup de persones singulars o no; perquè són persones, perquè són éssers vius. La anormalitat és bellesa. La anormalitat és riquesa. La anormalitat fa que la societat avanci. Si tots som normals, tots som iguals. I així no canvia res. No és només que la anormalitat s’hagi d’acceptar, és que sense ella encara seriem simis penjats dels arbres. L’hem d’abraçar perquè és el que ens fa avançar com a societat, com a humans.

Per altra banda, fa uns dies vaig sentir per la radio una tertuliana que deia que el famós autobús de les tites i les vulves s’havia de retirar perquè els seus fills tenien dret a no ser ‘contaminats’ (no crec que digués aquesta paraula exactament, però la idea és aquesta) amb aquest tipus d’idees. Quina bajanada, senyora! Però si aquest és el mateix argument que utilitzen ‘els que es volen fer sentir’ per posar en marxa el bus, precisament! Aquí estem parlant de llibertat d’expressió. Tot i això, per molta gent és força obvi que a aquest bus no se l’hauria de deixar circular. O com a mínim, que coses d’aquestes no s’haurien de poder dir a la lleugera. Però perquè? No és una cosa molt sagrada la llibertat d’expressió? On ha d’estar el llindar del que és acceptable o no?

Versió alternativa a l’esmentat bus

El que està clar és que el llindar de la llibertat d’expressió no és ni pot ser mai ‘el dret a no ser contaminat amb idees diferents’. És un tema complex, però, per mi, la llibertat d’expressió s’acaba on la mentida comença (evidentment aquí hi ha molt més a dir -relacionat amb la diferència entre llibertat i llibertinatge, drets individuals i drets col·lectius, la intenció del missatge…-, però ho deixo per un altre dia). Aquest bus s’ha de retirar -o se l’ha de poder qüestionar- perquè és mentida el que hi diu, independentment de si hi estem d’acord o no: hi ha dones amb tita i homes amb vagina, encara que no els hi agradi a alguna gent. Ni podem negar la realitat, ni podem “defensar-la” amb arguments fal·laços (per cert, arguments que amb tota la raó del món no acceptem quan van en contra de les nostres creences!). Si ho fem, encara que sigui des del que creiem que és moral o just, qui ens garanteix que tenim la raó? O és que realment ens pensem que els de l’autobús són mala gent que volen… no sé, destruir les ments dels nostres fills? No, els de l’autobús són molt bona gent, tant bona que ens intenten salvar a tots de satanàs. El problema que tenen és que no poden acceptar la realitat, una realitat que va en contra dels seus valors més profunds i que pensen que els contamina la ment. Si el que volem és salvaguardar les llibertats de col·lectius com el LGBT, ho hem de fer des de la realitat, no des de cap tipus de “moralitat superior”. S’ha fet molt de mal per intentar imposar moralitats superiors al llarg de la història, moralitats que poden arribar a caducar a una velocitat sorprenent.

I tu què en penses? Dic gaire rucades? No et tallis i comenta el que en penses, com més arguments i diàleg, més aprendrem!